Benvinguts Bienvenidos Welcome Bonvenon
HISTÒRIA LOCAL CLUB
247 pàgines

llibres 728
Folklore Tradicions Arxius Associacions Música Gastronomia


Andorra

Andorra
Paisatge pirinenc amb una mostra d'art romànic

Catalunya

Catalunya
Illa de la Discòrdia: arquitectura modernista a Barcelona

Catalunya Nord

Catalunya Nord
Panoràmica del front marítim de Cotlliure

Franja de Ponent

Franja de Ponent
Una vista nocturna de Vall-de-roures (Matarranya)

Illes Balears

Illes Balears
Una postal de Menorca un capvespre de tempesta

País Valencià

País Valencià
Estàtua dedicada al rei Jaume el Conqueridor

L'Alguer

L'Alguer
Paroràmica marítima de la ciutat de l'Alguer

El Carxe

El Carxe
Serra del Carxe que dóna nom a la comarca

___________________________________________
La nostra biblioteca

Un recull de.730 llibres i altre material d'història local de les terres de parla catalana amb la vocació de ser exhaustiu però no amb l'ambició d'abastar la ingent producció

+ de 100 anys d'Escoles a Cabanes, d'AA.VV. (CHAEC, 2009)
¡Al campo! Espagne 1939, de René Grando (Mare Nostrum, 2006)
100 llegendes de la Plana de Vic, de Xavier Roviro (El Farell, 2000)
1907. Des pienes et des flammes, de Jean-Louis Roure (Trabucaire, 2007)
1908-2008, 100 anys d'excavacions arqueològiques a Empúries, de Pere Castanyer i Xavier Aquiloé (MAC, 2008)
1909. Fotografia, ciutat i conflicte, d'autors varis (Aj. Barcelona, 2009)
30 edificis religiosos romànics de l'Albera, d'autors varis (AV i ACA, 2002)
50 anys amb la Penya Motorista Figueres 1959-2009, de Santi Coll (PMF, 2009)
80 anys de pintura a Llagostera, de Marioma Seguranyes (AdL, 2009)
A la frontera de l'imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833, d'autors varis (RPM, 2009)
Abdon Terradas. Primer dirigent republicà, periodista i alcalde de Figueres, de Jaume Guillamet (IEA, 2000)
Aigua i conjunts termals a les ciutats d'Emporiae, Gerunda i Aquae Calidae, de David Vidó i altres (UdG, 2006)
Aigua prohibida. Arqueologia hidràulica del feudalisme a la Cerdanya, d'H. Kirchner, J. Oliver i S. Vela (UAB, 2002)
Àlbum 1888-2005. Dues visions de l'Alt Empordà, d'autors varis (COAC, 2005)
Àlbum de records. Hotels i hostals. Un segle d'hostatgeria a Palafrugell (1875-1975), d'Annie Unland (Ed. Baix Empordà, 2008)
Altafulla, de M. Porter, F. Blanc i J. Carnicer (Cossetània, 2001)
Amb cor tot ferm. Recull de la història de Vila-sacra (Maria Josepa Arnall), d'autors varis (Aj. Vila-sacra, 2003)
Anar a fer tenda. Les acampades de pescadors escalencs a la Costa Brava, de Lurdes Boix i Pere Barreda (CCG, 2006)
Anarquia i república a la Cerdanya (1936-1939). El "Cojo de Málaga" i els fets de Bellver, de Joan Pous i Josep M. Solé (PAM, 1988)
Ancorades al port de Tarragona. Embarcacions del XIX, de M. Teresa Muntanya i Francesc Escatllar -2 volums- (CEMAPT, 2010)
Andbanc, 75 anys de banca i història andorrana, de Francesc Cabana (Andbanc, 2005)
Andorra: història, institucions, costums, de Montserrat Palau (Virgili & Pagès, 1987)
Andorra: terra d'acollida. El pas de Josepmaria Escrivà de Balaguer pel Principat d'Andorra el 1937, d'Alfred Llahí i Jordi Piferrer (AL i JP, 2001)
Andorra durante la Guerra Civil espanyola, d'Amparo Soriano (PMI CG, 2006)
Anglès. Notes històriques, de Ramon Vinyes (Montblanc-Martín, 1973)
Antics costums, tradicions i llegendes de l'Alt Empordà, de Joaquim Gironella (Dip. Girona, 1988)
&@8226; Aproximació a la història d'Andorra, de Lídia Armengol (IEA, 1989)
Aproximació històrica a les Illes Balears, d'Isabel Tirado (La Magrana, 1999)
Apuntes para la historia de Beceite, de Pedro Tejedor (...., 1907)
Arbúcies, del feudalisme a l'edat moderna, de Joan Illa (Llibres del Segle, 2003)
Armes de Ripoll, d'autors varis (FCG, 2003)
Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat 1826-1936, de Pere Serra i Nicolau M. Rubió (CECBLL, 2005)
Arquitectures tradicionals de l'aigua a les Valls del Vinalopó, de Tomàs Medina, Clara Pérez i altres (CELV, 2007)
Arrels i llavors d'Argelaguer, de Xavier Valeri i Josep Oliveras (Ecuador 21, 2002)
Arxius i recerca històrica. L'Arxiu Municipal de Begur, de Lluís Costa (Aj. Begur, 1994)
Aspectes històrics de Siurana d'Empordà (939-1803), d'Antoni Egea (CP El Serrat, 1994)
Atles del comtat de Besalú (785-988), de Jordi Bolós i Víctor Hurtado (Rafael Dalmau, 1998)
Atles dels comtats d'Empúries i Peralada, de J. Bolós i V. Hurtado (Rafael Dalmau, 1999)
Audàcia i delicadesa. El moble a Torroella de Montgrí i l'Empordà (1700-1800), de Mònica Piera (Fund. Mascort, 2008)
Autoritats, catòlics i republicans. Vinarós (1923-1931), de R. Puig (Univ. Jaume I, 2009)
Autrefois, des homes...: prehistoire du Pays Catalan, de Jean Abelanet, (Trabucaire, 1992)
Balenes i dofins a la Costa Brava, de Josep M. Dacosta i Pere Pagès (Brau, 1993)
Barcelona. Imatges esborrades, de Janeth González i Jordi Carrasco (Amberley, 2009)
Barri Xino. Una crònica de postguerra, de Sebastià Sorribas (Base, 2008)
Basíliques i Mesquites de Menorca, de Ferran Lagarda (FL, 2007)
Bastanist. Una porta a la Cerdanya mil·lenària, d'Anna M. Capella (Fernando Ledesma, 1995)
Begues, de Conxita Solans i M. Rosa Bondia (Cossetània, 2001)
Begur en blanc i negre, de Lluís Costa (Aj. Begur, 2007)
Bellver de Cerdanya 1879-1979. Cent anys d'història gràfica, de Joan Pous i Salvador Vigo (Aj. Bellver de Cerdanya, 2000)
Bescaran, de Rosalia Pantebre (RPT, 2002)
Bibliografia de Torroella de Montgrí, de Joan Surroca (MMBT, 1983)
Bibliografia del Baix Empordà, de Josep Matas (CCBE, 2003)
Biografia del mestre Josep Dalmau Carles, de Salvador Asso (POD, 2007)
Biografia del Passeig de Gràcia, de Lluís Permanyer (La Campana, 1994)
Bolvir. Notes geogràfiques i històriques, d'Alfred Pérez (Mediterrània, 1986)
Breu història de les terres catalanes del nord, d'Alícia Marcet (Trabucaire, 1988)
Breviatari de ciutadania. La pena de mort a Girona, de Carles Rahola (CCG, 2009)
Cabrera de Mar, de Josep M. Modolell (L'Aixernador, 1993)
Cada poble el seu escut. La Baixa Cerdanya, de ...... (Mediterrània-Ràdio Club Cerdanya, 1989)
Cadaqués, de Josep Pla (Editorial Juventud, 1947)
Cadaqués autèntic?, d'Heribert Gispert (Joventut, 1998)
Cadaqués des de l'arxiu, de Firmo Ferrer (Montagud, 1991)
Calella, de la pesca al turisme, de Miquel Esteba (AdP, 2001)
Calonge, terra de músics, d'Albert Vilar (DdG, 2009)
Campelles, de Miquel Sitjar (..., 2000)
Cançoner de Ripoll, de M. A. Juan i J. Mascarella (CECR, 1998)
Canet d'Adri. Història dels pobles del municipi, de Jaume Marquès (Aj. Canet d'Adri, 1988)
Canet en Roussillon. Historie d'una Vie, de Jacques Coupet (Cap Bear, 2008)
Carles Jordà i Fages, de Ferran del Campo (Aj. Figueres, 2006)
Carles Rahola. L'home civilitzat, de Xavier Carmanius (CCG, 2000)
Carrers i places de Puigcerdà, de Sebastià Bosom i Martí Soler (Aj. Puigcerdà, 1998)
Cartes Perpignan. Postals du Passé 1900-1914, de Pierre Lauvernier (LPC, 2008)
Cartulaire roussillonnais, de Bernard Alart (CL, 1880)
Casos y cosas de Castellón: estudios históricos premiados en los Juegos Florales de Lo Rat-Penat (1883), de Juan A. Balbás (...., 1884)
Catàleg de protocols de Puigcerdà, de Sebastià Bosom i Salvador Galceran (Fundació Noguera, 1983)
Caterina Albert i Paradís. Víctor Català, vista per un escalenc (CCG, 2006)
Caterina Albert. Cent anys de la presentació de Solitud, de Marta Pessarrodona i altres (CSIG, 2007)
Catolicisme i anticlericalisme a l'Empordà del segle XIX, d'Alfons Romero i Jordi Pla (Edicions Federals, 1987)
CEIP Guillem de Montgrí. 25 anys creixent i caminant al peu del Montgrí, de Jordi Artalejo i altres (CEIP GdM, 2007)
Celrà en imatges. Records d'un segle, de VV.AA. (Aj. Celrà, 1995)
Celrà, de la segona república a la postguerra (1931-1949), de Montse Morales (Dip. Girona, 2007)
Cent anys d'electricitat a l'Alt Empordà, de Josep M. Bernils (HdE, 1995)
Cent ans de Tour en Pays Catalan, de Claude Soubielle (Cap Béar, 2010)
Cent anys de pintura a Cadaqués, de Joan Josep Tharrats (Edicions del Cotal, 1981)
Cent anys de veterinària a Girona (1906-2006), d'autors varis (Brau, 2006)
Chinorlet: historia gráfica de un pueblo (Grau, 1993)
Cistella 1930-1939, de Manel Alaió (Aj. Cistella, 2007)
Ciuitatis Impuritanae Coementeria, de Josep M. Nolla i Jordi Sagrera (UdG, 1996)
Col.lectivitzacions al Baix Llobregat (1936-1939), d'autors varis (CECBLL, 1989)
Com una moto! 50 anys de motociclisme a Esplugues, d'autors varis (Aj. EdL, 2008)
Compendio histórico de la antiquísima Ciudad de Empuries, de Joseph Maranjas (...., 1803)
Coneguem... Els jueus i els franciscans a Puigcerdà (segles XIII-XVI), d'Oriol Mercadal i altres (Col·lecció Coneguem-3, 1994)
Converses de ganxillo: la vida quotidiana en el Monòver d'abans contada per dones, de Consueolo Payà (AHDTE, 2002)
Cornellà de Terri. Pregons i estudis, d'autors varis (Aj. CdT, 1986)
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binefar. Esborrany del procés familiar del Braç Reial, d'Eva Serra -coord- (GdC, 2010)
Coses de Cadaqués, de Firmo Ferrer (Montagud, 1986)
Costa Brava. Història en relleu, de M. Àngels Suquet, Marc Auladell i Josep Auladell (Efadós, 2011)
Costa Brava. Panoràmica, de M. Àngels Suquet i Marc Auladell (Efadós, 2010)
Crist del Fluvià. El retaule de Bàscara, de Josep Ministral (Aj. Bàscara, 2009)
Crònica d'un rector. En record de Mn. Gumersind 1943-2004, de Maria Perpinyà (AVSJ, 2007)
Crònica d'una infàmia. El procés contra ..., de J. Moll (Editorial Moll).
Crónica de la muy ilustre y siempre fiel ciudad de Alicante, de Rafael Viravens (...., 1876)
Daniel Cardona i Civit (1890-1943), de Fermí Rubiralta (Afers, 2008)
Danses i costums del Baix Empordà, de Josep Bargalló i Eulàlia Hortal (CCG, 2005)
De l'Empordà a l'exili de Mèxic. Apunt biogràfic de Josep Marull (1912-1987), de Natàlia Sànchez (Pagès Editors, 2010)
De la Mediterràbia a l'Atlàntic. Navegació i comerç a Tossa (1759-1814), de Mario Zucchitello (CES-CET-2004)
De la Residència a hospital d'alt nivell. 50 anys de l'Hospital Dr. Trueta de Girona, de J. Roig, P. Merino i J. Baró (GdC, 2006)
De la revolta a la destrucció: Manresa i la Catalunya Central a la Guerra del Francès, M.G. Rubí (CEB, 2009)
De Cuevas Bajas a la Bisbal d’Empordà, de Manuel Lara i Lluís Maruny (AdB, 2010)
Defensa de la vila de Puigcerdà enfront als atacs carlistes, de Sebastià Bosom (Institut Estudis Ceretans, 1987)
Del bressol a la cuneta. Pere Joan Sureda Canals, de Pere Sureda (CCG, 2009)
Dels mercaders d'Empúries als pescadors de l'Escala, d'AA.VV. (Palahi AG, 2012)
Delegat d'Ordre Públic a "Lleida la Roja", de Francesc Viadiu (Rafael Dalmau, 1979)
Delta del Llobregat. La gent del fang (965-1965), de Jaume Codina (Montblanc-Martín, 1966)
Des hommes et le Roussillon, de Jean Rifa i P. Teisseire-Dufour (Trabucaire, 2008)
Déserteurs et insoumis de la grande Guerre (1914-1918) sur la frontière des Pyrénées-Orientales, de Miquel Ruquet (Trabucaire, 2010)
Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà, d'Inés Padrosa (Dip. Girona, 2009)
Diccionari de més de mil mots de la història de Tossa, de Carmelo Sallés i David Moré (AdTdM, 2009)
Dietari de la guerra a Cervera (1462-1465), de Francesc Carreras i Candi (BB, 1907)
Dins el Baix Empordà, de Jordi Ferré i Eduard Punset (Competium, 2008)
Dites i refranys cadaquesencs, de Vicenç Cànovas (Cànovas, 1998)
Ditxos a Cadaqués, de Montserrat Contos (Bar Boia, 2010)
Documents sur l'histoire de Saint Laurent de Cerdans, vols. 1, 2, 3, 4 i 5, de Louis Roque (..., 1987)
Dominus Vobiscum. Història i vida del Seminari de Girona (1563-2003), d'autors varis (JJ Comunicació, 2003)
Dones que anaven pel món (Vall de la Vansa i Tuixent), de Joan Frigolé (GdC, 2007)
Dues hores al Castell d'Hostalric, de Joan Manuel Alfaro Guixot (Les Fortaleses Catalanes, 2007)
Dues hores als Búnquers de la Jonquera, de J. M. Alfaro i Pablo de la Fuente (Les Fortaleses Catalanes, 2008)
Duoda, comtessa de Barcelona, de Renada Laura Portet (Dalmau Editor, 2008)
Educació i ensenyament a Celrà, de Lluís camps (THC, 1999)
Eines per a treballs de memòria oral, de M. Dolors Bernal i Joan Corbalan (GdC, 2008)
El 'Llibre del Mustaçaf' y la vida en la ciudad de Valencia a mediados del s. XVI, de F. Almela (1a edició SCC, 1948/2a edició ...., 2003)
El Baix Empordà. Fantasia i realitat, d'Artur Calsina i altres (CCBE, 1992)
El Bajo Ampurdán. Ensayo geográfico, de Joan Carandell (Dip. Girona, 1978)
El bisbe d'Urgell, copríncep d'Andorra. Estudi d'una peculiar figura jurídica, de Jordi Robinat (Promocions Literàries, 1991)
El bisbe Margarit i la seva època, d'autors varis (Caixa Girona, 2006)
El Bulli, historia de un sueño. Catàleg audiovisual 1963-2009, de David Pujol (RTVE, 2009)
El camp d'aviació de Celrà 1936-1939, d'Artemi Rossell (Aj. Celrà, 1997)
El camp d'aviació de Martís (1938-1960), de J. Ejarque i M. Rustullet (CCPE, 2004)
El carrer de l'Embut, de Pilar Rahola (RBA, 2013)
El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia, d'Ester Limorti i Artur Quintana (IC J G-A, 1998)
El cas Rull, d'Antoni Dalmau (Columna, 2009)
El castell de la Roca (Solius), de F. Aicart, M. Auladell i J. Vivo (AdSCA)
El castell de Mataplana i del comte Arnau, de Manuel Riu (Signament, 1999)
El castell de Pallejà i altres masies del terme, d'Albert Massegur (Museu de Pallejà i CECBLL, 1990)
El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom (Roses), de Pere de Palol (MAC, 2004)
El català de l'Alguer, d'autors varis (Institut d'Estudis Catalans, 2003)
El catalanisme republicà a la ciutat de Vic (1930-1936), de Xavier Tornafoch (PAM, 1998)
El cementiri Vell de Banyoles, d'AA.VV. (AdB i DdG, 2009)
El Cinema a Juneda 1906-1989, de Joan J. Solé (Fonoll, 1997)
El còlera de 1885 a la Vall de Gallinera, d'Emilio Aragó (Aj. la Vall de Gallinera, 227)
El cos de bombers de Tarragona (1858-2008), de Josep Farré (Aj. Tarragona, 2008)
El copríncep Mons. Justí Guitart i el seu temps (1920-1940), de Francesc Badia (PAM, 2008)
El cremallera de Núria, d'Agustí Dalmau (Farell, 2006)
El drac de Banyoles, d'Àngel Vergés i Jordi Garcia (ACP, 2006)
El esplendor de la Barcelona burgesa, de Lluís Permanyer (Angle, 2009)
El fòrum romà d'Empúries, de Xavier Aquilué i altres (Dip. Barcelona, 1984)
El Follet Verdet a la Batalla de Cardedeu, de Sessi Mitjà i Maria Vidal (M-A Tomàs Balvei, 2008)
El general de Cadaqués. Joan Escofet i Palau, de Firmo Ferrer (Sirpus, 2006)
El graner de l'Empordà. Mas Castellar de Pontós, d'autors varis (MAC, 1998)
El jaciment neolític lacustre de la Draga, d'AA.VV. (AdB, 2011)
El llibre de monedes de Barcelona i dels florins d'or d'Aragó, de Rodrigue Tréton (F. Noguera, 2009)
El manuscrit de Palau-savardera. Memòries d'un pagès empordanès del segle XVIII, de Sebastià Casanovas (Primera edició Curial, 1978/segona edició Art-3, 1986)
El Masnou. Ahir i avui, de C. Giralt, J. Pera i altres (Caixa Catalunya, 1985)
El matrimoni Roquet-Llovera. Mestres gironins renovadors durant la República i el franquisme, de Salomó Marquès i Enric Roquet (CCG, 2009)
El món al Ripollès, de Jordi Mascarella i Miquel Sitjar (CCR, 1997)
El monestir de Sant Daniel. Mil anys de vida a la vall, d'Anna Gironella i Josep M. Oliveras (AdG i F.A., 2010)
El mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle XVI, d Montserrat Bajet (F. Noguera, 1994)
El negoci del suro a l'Alt Empordà (XVIII-XIX), de Joaquim Alvarado (Aj. Palafrugell, 2002)
El nostre patrimoni. El Gironès, de Jordi Olavarrieta i Joan Badia (CEPG, 1987)
El Montgrí pas a pas, de Narcís Arbusé (Cossetània, 2005)
El paisatge humà de la Costa Brava, d'Ivette Barbaza (Edicions 62, 1988)
El Paral·lel, història d'un mite, de Miquel Badenas (Pagès, 1998)
El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre (CCCA, 1997)
El Partit Únic. La Falange i el Movimiento a Girona (1935-1977), de Josep Clara (CEHS, 1999)
El Peninsular (1853-2003). Memòria d'un hotel de Girona, d'A. Nicolazzi i J.V. Gay (HP, 2002)
El personal polític republicà a l'Ajuntament de Figueres (1877-1923), de Manuel Moreno (Aj. Figueres, 2004)
El pont vell de Castelló d'Empúries, de Salvador Famoso (AdC, DdC i CRDHL, 2008)
El Port de la Selva sota les bombes, de Vicenç Relats (Gentiterra, 2013)
El port de Roses, de Rosa Junyent i altres (GdC, 1991)
El procés de Montjuïc, d'Antoni Dalmau (Base, 20109
El psiquiàtric de Salt. Cent anys d'història, de Rosa M. Gil i Joan Boadas (DdG, 1987)
El rec comtal (1822-1879), de Manel Martín (FSVC, 1999)
El régimen feudal en el Maresme (ss. X-XIV), de Coral Cuadrada (UNED, 1988)
El ressó de la batalla. La guerra del francès a Cardedeu, de Miquel Comas i Gustau Adzerias (Història i Memòria de Cardedeu, 2008)
El Rosselló cara a la Revolució francesa, de Michel Brunet (Trabucaire, 1989)
El setge de Roses de 1808, de C. Díaz, R. Pedler i J. Reay (FRHN, 2008)
El sometent. Cassà de la Selva, de F. X. Morales (AdCdS, 2010)
El somriure de Catalunya. Un retrat biogràfic de Jaume Miravitlles, de .............. (Dux, 2008)
El sueño de Monturiol, de Matthew Stewart (Taurus, 2004)
El teatre a Banyoles. Dels inicis fins al 2005, de Joan Olivas i Miquel Torrent (AdB, 2011)
El temps de Banyoles del 1900 al 2005, d'Enric Estragués (Aj. Banyoles, 2007)
El territori de Llançà a l'antiguitat, d'Anna Pujol (Brau, 1998)
El tren d'Olot, de Carles Salmerón (Términus, 1884)
El tren de Mollerussa, de Carles Salmeron (CS, 1988)
El tren petit de Banyoles, de Josep Grabuleda (Aj. Banyoles, 2002)
El trienni progressiata a la Lleida del segle XIX, de Quintí Casals (Pagès editors, 2000)
Els alcaldes de l'Escala. Entre el poder i l'oblit, de Pere Guanter (Brau-Aj. l'Escala, 2003)
Els alumnes de la República, de Salvador Domènech (PAM, 2009)
Els Artmanos, de Jean-Paul Martin (Cap Béar, 2008)
Els bombers d'Olot. 150 anys d'història (1855-2005), de Josep Murlà (CBO, 2005)
Els carrers de Figueres, de Josep M. Bernils (........-.....)
Els Castellarnau. Senyors de ferro, de Salvador-J. Rovira Gómez (Arola, 2009)
Els concilis ilerdenses de la província eclesiàstica Tarraconense (546-1460), de Roser Sabanés (F. Noguera, 2009)
Els correus a Andorra, una història inacabada, d'autors varis (BPA, 2009)
Els dibuixos de Víctor Català, de J. Folch i Torres (Josep Porter, 1955)
Els dietaris de Bernardo Rico i José Rico (1894-1932) i un epistolari d'alguns membres de la família d'Azorín, de Rafael Poveda i Consuelo Payá (Aj. Alacant-CAM, 1998)
Els dòlmens de Rabós i Castellfollit del Boix, d'autors varis (MAC, 1983)
Els dominis de Sant Pere de Rodes al Cap de Creus (s. XV), d'Arnld Plujà i Sònia Masmartí (APiSM, 2013)
Els Farners. Catàleg de l'Arxiu Farners, de P. Gifre i S. Soler (CCS-CES, 1996)
Els fogons de l'àvia Dolors. Receptes i records, de Lluís Molinas (Dip. Girona, 2004)
Els gironins, entre la història i l'actualitat, d'Enric Mirambell (Aj. Girona, 1999)
Els jardins de Santa Clotilde, d'autors varis (AdLdM, 2010)
Els joguets de Dénia. Un segle d'activitat industrial, de M. Carrió i R. Cabrera (UdV, 2009)
Els Jordà de Molins. Set segles d'una família empordanesa, de Ferran del campo (Brau, 2000)
Els masos de l'Armentera, de Joan Ramon Inglada (AdA, 2000)
Els masos del Montgrí, d'AA.VV. (MdlM, 2010)
Els nens refugiats a Figueres (1936-1939), de Rosa Maria Moret (Aj. Figueres, 2008)
Els noms perduts de núvols, boires i vents de l'Alt Empordà, de L. Cruset, M. Custey i S. Peitiví (Oikos-tau, 2000)
Els noms populars de núvols, boires i vents de la Segarra, d'Albert Manent i Joan Cervera (Farell, 2009)
Els orígens de Granollers i del Vallès Oriental, d'Antoni Arrizabalaga i altres (Caixa Catalunya, 1984)
Els orígens de l'home a l'Empordà, d'Eudald Carbonell i Enriqueta Pons (ART-3, 1986)
Els paisatges de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català, de Lurdes i Jordi Boix (Aj. l'Escala, 2005)
Els patrons setcentistes de la marina mercant de Tarragona, de Josep M. Sanet (Silva, 2010)
Els pergamins del Mas Ferrer de Bescanó, de Xavier Gironès (Aj. Bescanó, 2005)
Els pioners de l'hostaleria andorrana del segle XVI al segle XX, de L. Lacueva (PMI CG, 2001)
Els refugiats de la Guerra Civil al Gironès i Pla de l'Estany, de Josep Maymí, Josep Ros i Xavier Turró (AdM, 2006)
Els secrets dels carrers de Barcelona, de José Luis Caballero i Daniel Escamilla (L'Arca, 2009)
Els segles XVI i XVII. Olot, de Xavier Puigvert (AdO, 2010)
Els setges de Girona, de Joaquim Pla (Rafael Dalmau, 1962)
Els templers a les comarques gironines, de Meritxell Planas i Cales B. Gorbs (AdA, 2010)
Els transports a Girona, de Josep Vert (MMBT, 1994)
Els Unal. 120 anys de fotografia. Col·lecció Girona en imatges, 5 (Aj. Girona, 1986)
Els Vilamarí i el castell de Palau-savardera (XIV-XVI), d'Arnald Plujà (Aj. Palau, 2007)
Emili Casas fotògraf. Àlbum de Reportatges la Bisbal 1906-1947 (Aj. la Bisbal-AHCB, 2005)
Emocions, sentiments, sensacions. Pintors i escultors de l'Alt Empordà, 1839-1959, d'AA.VV. (IIE, 2010)
Empúries, de Roger Marcet i Enric Sanmartí (Dip. Barcelona, 1989)
Empúries. Municipium Emporiae, de Xavier Aquilué i altres (L'Erma di Bretschneider, 2012)
Empuriesolímpia, de Josep Valls (Domus, 1992)
En Bas mig segle enrere. Les fotografies del mestre Tornabell, d'autors varis (Fund. Pere Simon, 1995)
Enllà de la Pàtria. Exil et internement en Roussillon (1939-1948), d'AA.VV. (Trabucaire, 2011)
En l'escena del crim. 10 casos nous del forense Bardolet, de Clàudia Pujol (Columna, 2010)
Entre la ploma i la tribuna. Els orígens del primer feminisme a Mallorca, de Isabel Peñarubia (AdM, 2006)
Episodis de la història de Llagostera (XVI-XVII), de Josep Cantó i Antoni Mascort (Aj. Llagostera, 2003)
Episodis de la II República a Figueres, de Josep M. Bernils (AIEE, 1999)
Esbarts escalencs, 60 anys, de Josep Clos (CCG, 2008)
Esclats de tramuntana, de Josep Mallol (APR, 1999)
Escriptors a Palafrugell (1880-1936), de Xavier xargay (Aj. Palafrugell, 1999)
Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300), de Josep M. Marquès (IEE, 1995)
Escrits empordanesos, de Josep Pla (Destino, 1980)
Estudis: recull onomàstic de Granollers, d'Enric Garcia-Pey (Oikos-Tau, 1990)
Evolució patrimonial d'un llinatge terratinent al Penedès al segle XV. Els Gual, de J. Bosch (IEP, 2009)
Excavacions arqueològiques subaquàtiques, d'autors varis (CIAG, 1983)
Fantasmes de Barcelona, de Sylvia Lagarda-Mata (Angle Editorial, 2009)
Festes i celebracions. Barcelona 1700, d'Albert Garcia i altres (AdB, 2010)
Figueres, de Josep M. Bernils (CMT Figueres, 1977)
Figueres, febrer de 1939 (audiovisual), de Richard Elelman (..., ...)
Figueres 1900-1936. Imatge i història de la Catalunya Republicana, de Jaume Santaló i altres (Aj. Figueres, 1999)
Figueres als segles XVI i XVII, d'Antoni Egea (Aj. Figueres, 1999)
Figueres anecdòtica segle XX, de Pere Teixidor (Aj. Figueres, 1978)
Figueres, arquitectura i història, de Joan Falgueras i Jaume Santaló (Aj. Figueres, 2007)
Figueres. Ciutat de les idees, de M. À. Anglada i Jaume Guillamet (Lunwerg, 1999)
Figueres. Llibre de la Rambla, de Rafael Pascuet i altres (Aj. Figueres, 2004)
Fira de Santa Creu a Figueres, de Josep M. Bernils (SCE, 1976)
Fires i mercats a Girona, de R. Alberch, P. Freixas i J. Miró (Aj. Girona, 1983)
Fogars de la Selva, temps ha, de Jaume Fugarolas i Josep Vilà (JF i JV, 2007)
Font Moixina. Cent anys de paisatge i pintura, de J. Murlà, A. Cuéllar i A. Garrido (El Bassegoda, 1990)
Fonts per a l'estudi de l'Aljama jueva de Tàrrega, de Josep X. Muntañé (PPU, 2006)
Forum Emporiae MMIV. 2004 anys d'història, d'autors varis (Aj. l'Escala-MAC, 2004)
Foto Lux. Col·lecció Girona en imatges, 7-8 (Aj. Girona, 1990-1993)
Fotògrafs i edificis a les comarques de Girona. Emili Massanes i Burcet. Quadern de Fotografia (DdG, 1988)
Franquisme i repressió a Sant Feliu de Guixols durant la postguerra, d'AA.VV. (AdSFG, 2006)
Galeria Cadaqués. Obra de la col·lecció Bombelli, d'autors varis (MACB, 2006)
Gegants i altres entremesos de la Garrotxa, de Josep Murlà (PEHOC, 1985)
Gent de Castelló. La seva vida i la seva obra, de Roser Julià i Marisa Roig (Aj. Castelló, 2000)
Geografia i història de Formentera, de Josep Antoni Prats (Mediterrània-Eivissa)
Geografia e historia de Port-Bou, de Lluís Castelló ( -1959)
Germans Sàbat. 50 anys de poble (1958-2008), de J. Busquets, J. Prat i J. Pericot (AVGS, 2009)
Girona. Postals per al record II (DdG i Dip. Girona, 2009)
Girona, 1793-1795. Guerra Gran i organització política, de Montserrat Gimenez (Aj. Girona, 2006)
Girona 1939: Quatre sentències a mort, de Josep Clara (PAM, 2001)
Girona era Sant Gregori, de Xavier Carmaniu (CCG i F. Valvi, 2009)
Girona fotògrafs. Antoni Varés Martinell, de VV.AA. (AdG i Rigau Editors, 2009)
Girona fotògrafs. Dieuzaide, de VV.AA. (AdG, 2009)
Girona fotògrafs. Josep Buil , de VV.AA. (AdG, 2008)
Girona goda i sarraïna (476-785), de N. M. Amich i J. M. Nolla (Aj. Girona-Dip. Girona, 1992)
Girona, 1916. Història d'una frustració política, de Narcís Xifra (IEG, 1987)
Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057), de Josep Canal i altres (Aj. Girona, 2003)
Girona. Cruïlla de tresors, de Josep M. Fonalleras (Lunwerg, 2007)
Girona, guerra i absolutisme (1793-1833), de Lluís Maria de Puig (Aj. Girona-Dip. Girona, 2007)
Girona ara i sempre, de Narcís-Jordi Aragó (Dip. Girona, 1982)
Girona carolíngia (785-1000), de Gabriel Roura (Aj. Girona-Dip. Girona, 1988)
Girona comtat i feudal (1000-1190), d'autors varis (Aj. Girona, 1996)
Girona després de la guerra de Successió, de Joan Boadas (Aj. Girona, 1986)
Girona i Napoleó, de Carles Rahola-Lluís Maria de Puig (CCG, 2007)
Girona i jo. Miquel de Palol, de Pep Vila (CCG, 2010)
Girona al segle XVII, de J. Busquets i A. Simon (Aj. Girona-Dip. Girona, 1993)
Gironins d'abans del 36, de Jordi Vilamitjana i Alfons Petit (CCG, 2008)
Gremis i oficis a Girona, d'autors varis (Aj. Girona, 1984)
Guerra aèria a la batalla de l'Ebre, de David Iñiguez i David Gesalí (Dux, 2010)
Guerra civil a l'Empordà (1462-1463), de Santiago Sobrequés (Rafael Dalmau, 1963)
Guerres a Sant Feliu de Guixols i a la Vall d'Aro de l'època moderna, de Jordi Reynés (JR, 2013)
Guerrilles al Baix Llobregat. Els "carrasquets" del segle XVIII i els carlins i els republicans del segle XIX, d'autors varis (CECBLL-PAM, 1986)
Guide de Matisse a Collioure (1905 a 1911), de Veronique Richard (Editions des Albères, 2004)
Histoire d'un communauté Vigneronne, de Raoul Normand (Cap Béar, 2007)
Història contemporània del Vallès Oriental, de J. Plana, J. Garriga i I. Buxadera (L'Amarant, 1993)
Història de la premsa de Figueres 1809-1980, de J. Guillamet i altres (AdF, 2009)
Historia del Ampurdán, de Josep Pella i Forgas (Aubert, 1883 -segona edició 1980-)
Historia y anales de la muy leal, muy noble y fidelísima villa de Utiel, de Miguel Ballesteros (...., 1899)
Història d'Anglesola, d'Antoni Bach (Caixa Catalunya, 1987)
Història de Bellpuig, de Jaume Torres (Saladrigues, 1980)
Història de Beniarrés: des dels orígens fins l'expulsió dels moriscos, de Rafael Aura (Associació Cultural l'Esportí, 2008)
Història de Girona, de Lluís Costa, Julià Maroto i altres (CCG, 2006)
Història de la ciutat de Lleida, de Josep Lladonosa (Curial, 1980)
Història de la premsa a Figueres, de Jaume Guillamet i altres (AdF, 2009)
Història de Perpinyà, la fidelíssima, d'Alícia Marcet (Trabucaire, 1995)
Història de Tàrbena, de Miquel Signes (Miquel Signes, 1992)
Història de Vidreres, de Josep Formiga (AdV, 2011)
Història del Baix Empordà, d'autors varis (Dip. Girona, 2006)
Història dels baptistes a Catalunya, de Pere Bonet (UEBC, 2001)
Història del Gironès, de Xavier Alberch, Josep Burch i altres (Dip. Girona, 2002)
Història del Grup Escolar Joan Bruguera (1908-1966), de Josep Culubret (Pa Verd, 1988)
Història del Pla de l'Estany, d'autors varis (Dip. Girona, 2000)
Història del Priorat de Santa Maria del Roure, de Ferran del Campo (AdPdM, 2010)
Història del teatre a Figueres, d'autors varis (Aj. Figueres, 1991)
Història dels Llupià (1088-1771), de Josep Fernández i altres (Trabucaire, 2007)
Història gràfica de Figueres, d'Inés Padrosa (Brau Edicions, 2001)
Història gràfica del tren d'Olot, de Josep Clara (CCG, 2004)
Història gràfica del tren de Sant Joan de les Abadesses, de Josep Clara (CCG, 2005)
Història i records de Vilopriu, de Magda Planelles (Aj. Vilopriu, 2005)
Historial de Garriguella, de Salvador Anticó ( -, 1980)
Històries de la Història de Barcelona, de Dani Cortijo (LLibreria Catalonia, 2010)
Històries màgiques. Llegendes de Girona, de Gerard Roca i Nuri Ros (Fundació 60, 2008)
Ictineus. Aventures, invents i navegacions d'en Narcís Monturiol, de Jordi Peñarroja (La Tempestad, 2009)
Imatges dels Dolors de Besalú (1952-1972), d'autors varis (Aj. Besalú, 2005)
Imatges històriques de Torroella i l'Estartit, de Josep Lloret i Joan Surroca (MMBT, 1982)
Indaleci Castells Oller (1864-1930). Una vida al servei de Valls, de J. Martí Baiget (Cossetània, 2010)
Inscripcions i sepultures de la catedral de Girona, de Josep M. Marquès (Dip. Girona, 2009)
Institut d'Estudis Empordanesos: 50 anys d'història, d'Inès Padrosa (IEE, 2006)
Introducció a la Història de Girona, de Josep Clara (Pèl, 1983)
Introducció a la història de la Vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor, de Pere Maria Orts (CAPA, 1972/edició facsímil Aj. Vilajoiosa, 1999)
Introducció a la Història de Sils, de Lluís Costa (Dip. Girona, 1988)
Inventari de l'hemeroteca local: publicacions periòdiques sabadellenques, de Gisela Figueras (AHS, 2006)
Jardins d'Empúries. La jardineria en època romana, d'autors varis (Aj. l'Escala-MAC, 2005)
• Jaume Vives i Girona, de JVV (Base, 2010)
Jocs, triquets i jugadors. Barcelona 1700, de VV.AA. (AdB, 2009)
Joan Ballesta Calafat. Un escalenc alcalde de la Girona republicana, de R. Bruguera, L. Colomeda i A. Ballesta (CCG, 2008)
Joan Lassús. L'Escala a mitjan segle -Col·lecció de 30 fotografies- (Brau, 1997)
Joan Masó i Valentí (1883-1973). Col·lecció Girona en imatges, 9 (Aj. Girona, 1994)
Joan Tutau i Vergés (1829-1893), de Francesc Ferrer (Cossetània, 2006)
Joan Vehí i el seu escenari. Cadaqués, de Joan Vehí (AdC, 2009)
Jofre VIII de Rocabertí (XV), de Santiago Sobrequés (BPP, 1955)
Josa de Cadí, de Joan Obiols (Solsona C., 2000)
Josep Cabeza i Coll, de Josep M. Vallès (FRG i Cossetània, 2010)
Josep Esquirol. L'Escala. Imatges retrospectives -Col·lecció de 31 fotografies- (Aj. l'Escala, 1990)
Josep Esquirol. Empúries. Imatges de les Ruïnes i excavacions i del poble -Col·lecció de 35 fotografies- (Aj. l'Escala, 1992)
Josep Esquirol (1874-1931). La memòria de paper, d'autors varis (Fund. Caixa Barcelona, 1990)
Josep Pallach (1920-1977), de Pere Meroño (Edicions 62, 1997)
Josep Pallach i el Reagrupament, de Glòria Rubiol (PAM, 1995)
Josep Picola i Soler. Cent anys (1913-2013). Visió d'una ànima santjoanina, d'AA.VV. (ASJA, 2013)
Josep Pous i Pagès. Memòries d'exili, de M. Àngels Bosch (Afers, 2002)
Josep Puig i Cadafalch, Empúries i l'Escala, d'autors varis (Aj. l'Escala-MAC, 2001)
Josep Puig Pujades, d'autors varis (Aj. Figueres, 2000)
Josep Puig Pujades. Líder del republicanisme empordanès, d'Anna Teixidor (FJI, 2013)
Josep Pujol, Boquica. Combatent napoleònic i francmaçó, de Joan López i Josep Riu (Rafael Dalmau, 2012)
Juli Garreta (1875-1925). Obra completa I i II, de Bernat Castillejo i Anna Costal (Tritó, 2010)
L'abans de Cassà. Estudi urbanístic, arquitectònic i constructiu de la vila entre 1860 i 1935, de Jordi Carreras (CAATG, 2008)
L'Abans. Recull de Cassà de la Selva (1810-1965), de ......... (Efadós, 2010)
L'Abans. Recull gràfic de Girona 1870-1965, de Josep Maymí (Efadós, 2004)
L'Abans. Recull gràfic de la Bisbal d'Empordà 1867-1965, de Judit Terradellas i altres (Efadós, 2005)
L'Abans. Recull gràfic de Palamós 1887-1965, d'Alexandre Weltz (Efadós, 2005)
L'Abans. Recull gràfic de Ripoll (1878-1972), d'Agustí Dalmau (Efadós, 2010)
L'Abans. Recull gràfic de Salt 1880-1965, de Pep Ros (Efadós, 2004)
L'Abans. Recull gràfic de Sant Feliu de Guixols 1880-1965, de Carme Fernández (Efadós, 2005)

L'abastament d'aigua a la Barcelona del segle XVIII, de Gemma Garcia (FSVC, 1990)
L'afer Xaupi: llibertins i devots a St. Llorenç de Cerdans (1730-1745), de Ramon Sala (Trabucaire, 1990)
L'Agrupació Filatèlica i Numismàtica Llagosterenca (1955-1972), de Josep Cantó i Antoni Mascort (AdL, 2010)
L'Albera. Arquitectura popular i tradicional, d'Arnald Plujà i altres (CCAE, 2008)
L'Albera. Terra de pas, de memòria..., de Martine Camiade i altres (UdP, 2006)
L'Alfolí i la Festa de la Sal a l'Escala, de Lurdes Boix (Aj. l'Escala, 2007)
L'Alt Empordà. Passat i present dels seus pobles, de Montserrat Vayreda i Lluís Roura (Brau, 2006)
L'antic municipi d'Orriols, de Carles Bosch i Antoni Egea (Aj. Bàscara, 2002)
L'antic municipi de Calabuig, de Carles Bosch i Antoni Egea (Aj. Bàscara, 2007)
L'antic Port de la Selva, de Josep Mallol ( , 1988)
L'apotecari de Camprodon, de J. Cuatrecases, M. Cuatrecases i J. Sobirà (Mediterrània, 2006)
L'Armentera, mil anys d'història (922-1935), d'Enric Fortiana (PGB, 1991)
L'arriveé des pieds-noirs en Roussillon (1962), de Philippe Bouba (Trabucaire, 2010)
L'art dorment. El tresor artístic a l'Alt Empordà (1938-1939), d'Alfons Martinez (Brau, 2013)
L'associacionisme agrari a Catalunya. El model de la Societat Agrícola de Valls: 1888-1988, d'Antoni Gavaldà (AdV, 1989)
L'Eixample. 150 anys d'història, de Lluís Permanyer (Viena, 2008)
L'Eiximenis. Memòria d'una escola, de Montserrat Mestre (EE, 1997)
L'Empordà. Àlbum fotogràfic inici XX, d'autors varis (IEBE-IEE, 2003)
L'Empordà. De l'Edat del Bronze a l'Edat del Ferro, d'Eniqueta Pons (CIAG-GdC-DdG, 1984)
L'enigma del francès (o El bisabuelo espectral), de Jesús Pardo (Autoprint, 2012)
L'ensenyament a Agullana (1626-2002), de Rosa M. Moret i Miquel Mallén (Lleure, 2002)
L'epigrafia medieval dels comtats gironins. I. El comtat de Peralada, d'A. Cobos i J. Tremoleda (Brau, 2009)
L'època medieval a Olot, de Xavier Puigvert (Aj. Olot, 1996)
L'Escala al cor. Poesies de Josep Sureda Paradís (1882-1961), d'AA.VV. (AdE, 2012)
L'Escala des de l'empostissat. Història de La Principal de l'Escala i altres cobles locals, de Jordi Gallegos (CCG, 2008)
L'Escala i l'Empordà de reüll, de Joan Riera (Llibres del Segle, 2005)
L'Escala, Cementiri Marí i l'Alfolí de la Sal, d'autors varis (CDAPE, 1978)
L'Escala, el tarannà d'un poble, de Ricard Guanter (Ricard Guanter, 2004)
L'Escala, un exemple de supervivència, de Marina Esteban (Aj. l'Escala, 2001)
L'Escala, un planter de mestres (1900-1939), de Salomó Marquès (Bàlec, 2006)
L'Escala. Imatges per a un somni, de Lurdes Boix i Pujolboira (Aj. l'Escala, 1995)
L'Escala: Imatges de tres segles, de Lurdes Boix (Aj. l'Escala, 2002)
L'eclipsi total de sol de 1900 al Baix Vinalopó, de V. F. Soler, J. Serrano i altres (IMC, 2000)
L'escola a Banyoles (segles IX-XX), de Joan Anton Abellan (QB, 2007)
L'església parroquial de Sant Pere de Figueres, de Josep M. Marquès (PSPF, 2006)
L'Estartit i les Medes, de Marcel·lí Audivert (Montblanc-Martín, 1971)
L'home que conduïa un Chevrolet. Biografia del beat Esiqui Josep (1897-1936), de Xavier Margenat (CCG, 2010)
L'Hospitalet de Llobregat 1573-1632
, de Jaume Codina (AdHdL, 1968)
L'illa dels somnis. L'emigració de Begur a Cuba al segle XIX, de Lluís Costa (Aj. Begur, 1999)
L'Institut de Segon Ensenyament de Girona (1845-1900), de Joan Olòriz (CCG, 2008)
L'oncle Canyís. Estampes del vell Monòver, de Joaquim Amo i Amanci Martínez (L'Estel, 1973)
L'origen i l'evolució de l'Arxiu Municipal de Roses, de Josep M. Barris (Aj. Roses, 1996)
La alineación solar de la Foradà en la Vall de Gallinera, de José Lull (Aj. la Vall de Gallinera, 2008)
La Barcelona de Roisin 1897-1936, de Daniel Ventero (Viena, 2009)
La Barcelona franquista i l'Europa totalitària (1939-1946), de Francesc Vilanova (Empúries, 2005)
La carta de poblament de Benidorm i l'almirall Bernat de Sarrià, de Pere Maria Orts (...., 1976/segona edició ..., 1998)
La Catedral de Girona, de Joaquim Nadal, Josep M. Oliveras i altres (Aj. Girona-Lunwerg, 2002)
La Bisbal. En la història i el record, de Pere Lloberas (P.L., 1959)
La Bisbal, de Pere Lloberas (PL, 1959)
La Catalunya del Barroc vista des de Girona (1626-1683), de Joan Busquets (Aj. Girona-PAM, 1994)
La cerámica campaniense de Emporion y Rhode, d'Enric Sanmartí (Dip. Girona-Barcelona, 1978)
La Ciutat de Tremp durant la Segona República 1931-1938 (RDE, 1990)
La clau del regne. Girona, setges i mites, de Josep Clara (Rafael Dalmau, 2008).
La colònia grega de Rhode, d'autors varis (MAC, 2006)
La colònia grega de Rhode, de Lluís Buscató (Brau, 1999)
La comarca dels Ports, d'autors diversos (AdM, 1995)
La Comunitat Morisca en el Vinalopó (1609), de G. Segura i altres (CEL V, 2009)
La conversió dels jueus de Castelló d'Empúries, de Miquel Pujol (Aj. Castelló, 1997)
La Costa Brava abans de la Costa Brava (Aj. Girona, 2008)
La Costa Brava plató de cinema, de Lluís Molinas (Ulyssus, 2009)
La crisis del Antiguo Régimen en Girona, d'Antonio Simón (UAB, 1985)
La Devesa, paradís perdut, de Narcís-Jordi Aragó (Gothia, 1980)
La dictadura de Primo de Rivera. Comunicació i propaganda a les comarques gironines, de Lluís Costa (Rafael Dalmau 1995)
La fibre catalane (en Roussillon au fil du temps), d'autors varis (Trabucaire, 2005)
La fundació de Sant Miquel de Colera, de Pablo de la Fuente (Aj. Colera, 2006)
La fundació de Tarragona en la historiografia, de Josep M. Recasens (AdT, 2007)
La Garrotxa. Creences i costums, de Josep Romeu (Farell, 2007)
La gent de Palafrugell (XV-XX), de Miguel Solana (Aj. Palafrugell, 2003)
La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903-1918), d'autors varis (Aj. Roses, 2005)
La Girona convulsa (1923-1939), de Josep Maymí (Dip. Girona, 2004)
La Girona del segle XIII (1190-1285), de J. Canal i altres (Aj. Girona-Dip. Girona, 2005)
La Girona dels set-cents (1700-1792), de R. Alberch i J. Quer (Aj. Girona-Dip. Girona, 2001)
La guerra "dels Segadors" en el Ampurdán, de José Sanabre (BPP, 1955)
La guerra civil a Figueres (1936-1939), de Josep M. Bernils (Ed. l'Empordà, 1986)
La Guerra Civil a Ripoll (1936-1939), de Sofia Castillo i Olga Camps (Aj. Ripoll, 1994)
La Guerra Civil a Sant Feliu de Guixols (1936-1939), d'Àngel Giménez (Aj. SFG, 1994)
La Guerra Civil a Santa Coloma de Farners, d'Eugeni Caireta (CES, 1991)
La Guerra Civil a Santa Cristina d'Aro (1936-1939), de Jordi Gaitx i Gerard Figueras (AdSCA, 2009)
La guerra de l'arròs. Conflictivitat agrària i lluita política al Baix Empordà (1899-1909), de Pere Bosch (EUL, 2013)
La Guerra del Francès (1808-1814) al comtat d'Empúries. Aportació biogràfica a Joan Rimbau, de Josep Puig (ACdE, 2011)
La Guerra del Francès al Pla de l'Estany, d'AA.VV. (CECB, 2012)
La Guerra Gran 1794-1795 a Roses, de Joan Rabell (JR, 1992)
La Guerra Gran (1793-1795) als territoris gironins, de Josep Fàbregas (Pagès, 2000)
La guerra secreta del Mediterrani. Submarins alemanys i vaixells aliats a la costa de Tarragona (1914-1918), de Josep M. Castellví i Josep Guarro (Pagès editors, 2005)
La Història de Valls, de Joan Papell i Julio L. Quílez (Cossetània, 1999)
La indumentària en el Monòver del segle XVII: 1701-1799, d'Immaculada Garcia (GCD, 1994)
La invasió francesa de l'Empordà el 1285, de Daniel Genís (Aj. Castelló d'Empúries, 2006)
La judería de Besalú (XIII-XV), de Manuel Grau (MGM, 1975)
La lluita per l'aigua a Reus, de Jordi Morelló i Daniel Piñol (Pagès editors, 2006)
La Maçanatenca. 138 anys de mutualisme, de Pere Roura (Brau, 2003)
La marina mercant de Cadaqués, de Gaietà Rahola i Josep Rahola (Dalmau Carles, 1976)
La marina mercant de Lloret de Mar (ss. XVIII i XIX), d'Agustí M. Vilà (AdLdM, 1992)
La Masó, de Robert Vallverdú (Cossetània, 2002)
La mirada persistent. Història de la pintura a Figueres (1892-1960), de Mariona Seguranyes (AdF, 2013)
La mort i la pluja, de Guillem Frontera (Proa, 2008)
La muralla de Banyoles, de Guerau Palmada (AdB, 2008)
La muralla de Girona. Fotografies, 1877-2002, de David Iglésies i Joan Boadas (Aj. Girona, 2002)
La necròpolis d'incineració de Can Bech de Baix (Agullana), d'A. Toledo i Pere de Palol (MAC, 2006)
La nissaga dels Serra, d'Inés Padrosa i Concepció Ramió (GISC, 2000)
La Normal de Girona. 150 anys d'història (1844-1994), de J. Clara, P. Cornellà i J. Puigvert (UdG, 1995)
La nostra vila. Maçanet de la Selva, de Juli Campeny i altres (Taller d'Història, 1995)
La parròquia de Sant Vicenç (Besalú), de Joel Colomer i altres (Aj. Besalú, 2008)
La pesca a l'encesa, de Joan Nadal (Carles Vallès, 1991)
La postguerra a Valls (1939-194o), de Joan Ventura (CCAC, 1993)
La provincia de Alicante y sus antiguos partidos judiciales, de Luis Mas (CAPA, 1974)
La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià, de Josep Esglésies (Rafael Dalmau, 1988)
La recuperació d'un mite autòcton. El bisbe Caixal i el seu entorn històric (1803-1879), d'autors varis (Fonoll, 2007)
La repressió del primer franquisme a l'Alt Penedès (1939-1948), de R. Arbanat, J. Castillo i D. Sandro (Cossetània, 2009)
La resistència del Rosselló a incorporar-se a França, de Josep Sanabre (Trabucaire, 1985)
La revolució del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda (1936-1939), de R. Pascuet, E. Pujol i altres (Aj. Figueres, 2006)
La Selvatana. 75 anys d'una cobla-orquestra, de Robert Roqué (Aj. Cassà de l Selva, 1988)
La Setmana Tràgica de Barcelona 1909, d'Alexia Domínguez (Cossetània, 2009)
La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839), de Manel Arcos (UdV, 2009)
La senyoria episcopal de Bàscara i l'organització de l'espai (1055-1302), d'Albert Riera (IEE, 2003)
La sisena flota a Barcelona. Quan els americans envaïen la Rambla, de Xavier Theros (La Campana, 2010)
La tramuntana empordanesa i el mestral del golf de Sant Jordi, d'Eduard Fontseré (IEC, 1950)
La Vall de Cardós. El municipi de Lladorre, de F. Xavier Sudrià (Garsineu, 2003)
La Vall de Cardós. La Vall de Cardós i el municipi d'Esterri de Cardós, de F. xavier Subrià (Garsineu, 2003)
La Vall de Núria: aproximació històrica, de Gerard Roger (El Mirador, 2007)
La vida cotidiana en la Barcelona de 1900, de Teresa- M. Sala (Sílex, 2005)
La vida desaforada de Salvador Dalí, d'Ian Gibson (Anagrama, 1998)
La Vila de Fraga al Segle XVII, de Félix Otero (IEBC-IEA, 1994-1995)
La villa de Callosa d'en Sarrià. Monografía histórica documentada, d'Adolfo Salvà (IEA, 1960/edició facsímil GG, 1995)
La vila de Roses (XIV-XVI), de Marcel Pujol (Brau, 1997)
Las calles de Barcelona, de Víctor Balagué (Extramuros, 1865)
Las fuentes escritas referentes a Ampurias, de Martín Almagro (DPB, 1951)
Las hogueras del Pertús. Diario de la evacuación de Cataluña, d'Álvaro de Orriols (EDC, 2008)
Las necrópolis de Ampurias, de Martín Almagro (Dip. Barcelona, 1955)
Las responsabilidades políticas en la postguerra española: el partido judicial de Monóvar, de Glicerio Sánchez (UdA, 1984)
Le camp de Rivesaltes 1941-1942, d'Anne Boitel (Mare Nostrum, 2001)
Le dernier ours des Albères, de Roger Martini (La Veytizon, 2008)
Le Thermalisme en Roussillon XVIII-XIX, d'Etienne Frenay (DSA, 1987)
Les activitats artístiques de la primera meitat del segle XX a Espolla, de Puri Viñas, Joan Graboleda i Lluís Gratacós (Aj. Espolla, 1994)
Les armes de foc de Ripoll, d'Eudald Graells (Dip. Girona, 1974)
Les barraques de pescadors a la Costa Brava, de Jordi Turró (FEM, 2013)
Les col·leccions de costums a Girona, de Josep M. Pons (F. Noguera, 1988)
Les comarques gironines. Del paleolític als visigots. Catàleg de jaciments, de Pere cantón (Dip. Girona, 2001)
Les dones i la història al Baix Llobregat, d'autors varis (CECBLL-PAM, 2002)
Les esglésies romàniques de la Cerdanya, d'Enric Ventosa (Farell, ...)
Les Grandes Affaires Criminelles des Pyrénées, de Giséle Vigouroux (De Borée, 2007)
Les histoires Pyrénéennes de mon grand-pere, de Pierre-Jean Brassac (RdT, 2009)
Les llibretes de memòria de Joan Serinyana (1818-1903). Vinyater llançanenc, de Jordi Curbet (AHRCG, 2007)
Les mines de Celrà, d'Artemi Rossell (THC, 2001)
Les muralles de Besalú. Restitució cartogràfica, de Jordi Sagrera (AdB, 2010)
Les muralles de Llagostera, de Josep Cantó i Antoni Mascort (Aj. llagostera, 1999)
Les noms de lieux des Pyrénees-Orientales, de Jean-Marie Cassagne i Mariola Korsak (Editions Sud Ouest, 2009)
Les noms de famile des Pyrénées-Orientales, d'autors varis (A&C, 2009)
Les ordinacions de la pesquera de Calonge (XV-XVII), d'Alfons Garrido i altres (F.P., 2010)
Les séquestrés de Colliure (1939), de Grégory Tuban (Mare Nostrum, 2003)
Les set portes del Call, de Pep Bosch, Rosa M. Salip i Joan Moreno (CCG, 2004)
Les verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent, de Maties Delcor (Rafael Dalmau, ...)
Lídia de Cadaqués, de Cristina Masanés (Quaderns Crema, 2001)
Llafranc, d'Annie Unland (Aj. Palafrugell, 1996)
Llançà a l'època medieval, d'autors varis (Brau, 1995)
Llançà al segle XVII, d'Arnald Plujà (Brau, 2003)
Llançà. Notes històriques, de Josep Clavaguera (Salvat, 1986)
Llebrers. Toponimia dels veïnats de Cassà, de Joaquim Mundet (AdC, 2006)
Llegendes de l'Empordà, de Josep M. Xampeny (Empordanesa, 1980)
Llegendes de la Garrotxa, de Jagi Romeu (Farell, 2004)
Llegendes i romanços del Collsacabra, de Francesc Badia (FB, 2002)
Lleida 1938. Fotografies de José Demaría "Campúa", d'autors varis (IEI, 2008)
Llengua i literatura a l'Alguer durant el segle XVIII, de Bartomeu Simon (Curial, 1996)
Llers. El manuscrit del mestre Josep Pallarés (1916), de Pere Beya (Aj. Llers, 1994)
Llers. El Terraprim de l'Alt Empordà, de Pere Beya (Aj. Llers, 1992)
Llibre de Privilegis de la vila de Figueres (1267-1585), d'Antoni Cobos (Fundació Noguera, 2004)
Llibre de Privilegis de Palafrugell (1250-1724), de Joan Villar (Fund. Noguera, 2008)
Llibre de Privilegis del Penó de Rocabertí (1356-1490), d'Antoni Cobos i Pere Gifre (Aj. la Jonquera, 2004)
Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València (1296-1345), de A. Furió i F. Garcia (UdV, 2007)
Llibre Verd de Barcelona, d'autors varis (...., 2005)
Los molinos de agua en las comarcas del Vinalopó (1500-1840), de Tomás V. Pérez (CEL, 1999)
L’Empordà àlbum, d'autors varis (La Il·lustració Catalana -revista-, 1917)
L’Estartit i les Medes. Biografia d’un poble de la Costa Brava, de Marcel·lí Audivert (Montblanc-Martín, 1971)
Maçanet de Cabrenys, de Pere Roura (PR, 1999)
Maçanet de la Selva, de Jaume Marquès (GdC, 1983)
Mai 68. Échos du Languedoc, d'Autours des auteurs (Cap Béar, 2008)
Maquis al Montsec, de Ferran Sánchez (Pagès editors, 2008)
Mar de tots. Viatge literi pel Cap de Creus, de Carles-Jordi Guardiola (Dip. Girona, 2013)
Marià Pujulà i Vidal, de Josep M. Bernils (Aj. Figueres, 1999)
Marines i boscatges. Narracions sobre la mar i la gent de la Costa Brava, de Joaquim Ruyra (Editorial Joventut, 1920)
Mas Castellar de Pontós. Un complex arqueològic d'època ibèrica, d'Enriqueta Pons i altres (MAC, 2002)
Mascort. El paisatge retrobat, d'AA.VV. (AdT, FM i MdlM, 2011)
Masies i vida agrària a Canet, de Francesc Argas (Els 2 Pins, 1998)
Memòria d'una família pagesa: els Anglada de Fonteta, de Santi Soler (CCG, 2005)
Memòries d'un regidor de l'Ajuntament d'Ascó, d'Antonio Ribes (Viena, 2008)
Memòries de la Costa Brava, de F. Català-Roca i X. Miserachs (Lupita Books, 2005)
Més que un plat de sopa. 25 anys d'escudella a Escaldes-Engordany, de Noemí Rodríguez (Comú d'E-E, 2007)
Miscel·lània en homenatge al Dr. Lluís Navarro Miralles, de J. Fàbregas, J.M.T. Grau i M. Güell (Arola, 2009)
Mig segle sobre rodes. Història del Club Hoquei Juneda 1951-2001, de Joan Cornudella (Fonoll, 2001)
Mil anys de domini episcopal a Bàscara (817-1845), de Carles Bosch i Antoni Egea (Aj. Bàscara, 2002)
Mil anys de llengua i literatura al Rosselló, d'Enric Prat i Pep Vilà (Trabucaire, 2002)
Miquel Ferrer i Sanxis. Memòries, de M. A. Velasco (FJC, 2008)
Miralls amb memòria. Fotografia i fotògrafs, Girona 1860-1940, de Josep M. Oliveras i altres (Casa de Cultura, 2008)
Miscel·lània lloretenca, de Joan Domènech i altres (Club Marina, 1995)
Moderats i progressistes a la Lleida del segle XIX, de Josep M. Pons (Pagès editors, 2002)
Molinàs. Sant Miquel de Colera, d'Arnald Plujà (AP, 2005)
Molins de vent a les comarques gironines, de Jordi Tió (COPETG, 1984)
Monestir de Sant Joan de les Abadesses -16 vistes- (Thomas, 1927)
Monografía histórica de la villa de Altea, Marcelino Gutierrez (La Voz Valenciana, 1920/edició facsímil DPA, 1980)
Montjuïc. La història d'un poble, de Ramon Llorente (Aj. Girona, 2007)
Montjuïc: memòries en conflicte, de Manel Risques i Martí Marín (EdL, 2008)
Monument a les nostres muntanyes, de Josep Mallol ( ,1996)
Mossé ben Nahman i el seu temps, d'autors varis (AjG, 1995)
Mots-clefs de l'histoire catalane du nord, d'Alícia Marcet (Trabucaire, 2003)
Narciso Monturiol (1819-1885). Inventor del submarino Ictineo ( , )
Naufragis a la mar de l’Alt Empordà, d'Enric Trilla (Brau, 1994)
Navata, de Jaume Marquès i Lluís Constans (Aj. Navata, 1985)
Notice historique sur la ville et le conté d'Empurias, de Jaubert de Passa (J. Smith, 1823)
Noticia de Emporion, de Joaquim Botet i Sisó (1a edició ...., 1879/2a edició Dip. Barcelona i Girona, 1979)
Noticia histórica del Santuario de Ntra. Sra. de los Angeles de la villa de Jabea, de Vicente Boix (...., 1864)
Notícies històriques i apòcrifes de Santa Coloma de Farners, de M. Borrell, X. Garcia i D. Noguer (..., 2000)
Nouvelle histoire du Roussillon, de Jean Sagnes i altres (Trabucaire, 1999)
Núria abans del cremallera, de Jordi Mascarella i Miquel Sitjar (Farell, 2001)
Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939), de Judit Pujadó (AdM, 1998)
Odissees. Com es va salvar el tresor de Sant Pere de Rodes, de Josep M. Ràfols (Cossetània, 2012)
Oficis antics a Besalú, d'autors varis (Aj. Besalú, 2007)
Olot durant el trienni liberal (1820-1823), de Joan Pagès (Dip. Girona, 1980)
Olot: imatges per a la memòria. El treball i els dies, de Domènec Molí (Fund. Pere Simon, 1995)
Pa amb vi i sucre. Castelló d'Empúries, de Dolors Vila (Roses Edicions, 2007)
Palamós, Calonge, Vall·llobrega, de Josep Lois, Enric Cahner i Ernest Costa (Competium, 2005)
Palau al segle XX, d'Arnald Plujà (Aj. Palau-savardera, 2005)
Palau-savardera. Mil anys de senyors i pagesos, d'Arnald Plujà (Aj. Palau, 2003)
Pantocràtor de Ripoll, de Salvador Alimbau (PMSMR, 2009)
Panxampla, ¿bandoler o fugitiu?, de J. J. Rovira (Columna-Tresmall, 1996)
Papers del Fort de Bèrnia. Col·leccionats per Adolf Salvà i Ballester (any 1931), de Francisco Rojas i Joaquín Ronda (Aj. Callosa d'en Sarrià-ICJGA, 2003)
Passejada per Perpinyà (1906-1930), de G. Déchelle i M. Ros ( , 2004)
Passejant per l'Escala. Reflexió visual: el paisatge i l'empremta humana (1950-2010), de Pere Guanter (AdE, 2010)
Peluts, rockeros i yeyés a la Girona dels 60, de Fredi Faure (CdC, 2006)
Pep Ventura abans del mite. Quan la sardana era un ball de moda, d'AA.VV. (CME, 2010)
Per a una història de la Girona jueva, de David Romano (Aj. Girona, 1988)
Per Morellàs a les Illes, de Jaume Dalmau (Curbet, 2013)
Peralada. Comtat, vila i palau, de Miquel Golobardes (BPP, 1959)
Perill de bombardeig! Barcelona sota les bombes (1936-1939), de Santiago i Elisenda Albertí (Albertí, 2004)
Perpignan à la Belle Époque (1880-1914), de Jean Louis Roure (Trabucaire, 2008)
Pescadors de l'antiga Empúries, d'autors varis (Aj. l'Escala-MAC, 2006)
Pinzellades i records. Castelló d'Empúries, de Josep Augé (Aj. Castelló, 1994)
Piratas y corsarios en la costa de Alicante, de Manuel Martínez (ECU, 2006)
Pirates i corsaris de l’Empordà, d'Antoni Papell (Biblioteca Palau Peralada, 1962)
Pirates, corsaris i torres de moros a Palafrugell, de J. Noguer i A. Alcoberro (Aj. Palafrugell, 1998)
Plantes de profit i animalons rústics del Collsacabra, de Francesc Badia (FB, 2002)
Plantes, remeis i cultura popular del Montseny, de M.À. Bonet i Joan Vallès (Brau, 2006)
Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus, de Joan Tarrús (Dip. Girona, 2002)
Pobres, orfes i dements. La beneficiència a Girona (1849-1885), de Josep Puy (Aj. Girona, 2002)
Poesia Eroticoburlesca Rossellonesa del segle XIX, d'Enric Prat i Pep Vila (Trabucaire, 2001)
Poesia occitanocatalana de Castelló d'Empúries, de Miquel Pujol (IEE, 2001)
Pontós: passat i present, de Pere Font (Aj. Pontós, 2004)
Port de la Selva. Notas históricas, de Federico Marés (IEA, 1971)
Port Bou: ¿Alemán?, d'Ulisse Dogà (Machado, 2012)
Portbou, segle XIX. Inicis i engrandiment d’un poble, de Joan Gubert (JG, 1990)
Post mortem. La Vinya del Fuster, de Josep M. Nolla i altres (UdG, 2012)
Postals de l'Escala, de Jaume Comas (Llibres del Segle, 1998)
Pous i Pagès. Vida i obra, de M. Àngels Bosch (IEE, 1997)
Presons i Castells. Figueres, de J.R. Inglada i altres (GORBS, 2012)
Promenade dans le Vallespir, de Pierre Cantaloube (LPL, 2009)
Puigcerdà 1870-1939: història gràfica, de Sebastià Boseom (El Farell, 2001)
Quan el desig es fa realitat. Hotel Terraza, Roses (75 anys), de Vicenç Asensió i Maria Puigsegur (Brau, 2010)
Quan l'avi era petit. La Tallada d'Empordà, de N. Gibrat i J. Casas (Aj. la Tallada, 2001)
Quan Sant Pere es féu dir Empori. La Guerra Civil a Sant Pere Pescador, de Pelai Pagès i altres (AdSPP, 2009)
Quadern de bitàcula, d'Agustí M. Vilà (CSELdM, 1995)
Querido Salvador. Querido Lorquito. Epistolari 1925-1936, de Víctor Fernández i Rafael Santos Torroella (Elba, 2013)
Records "d'algun temps" (Port de la Selva), de Josep Mallol (APR, 1997)
Records d'un pastor transhumant. De Queralbs a Cadaqués, de Pere Bonada (L'Albí, 2012)
Records oblidats d'un poble català (Borrassà), de Ramon Bretx (RB, 2012)
Recull de noms de Portbou, d'Anna-Maria Corredor (Brau, 2014)
Redescobrir l'Alguer, de Pere Mayans (La Busca, 2003)
Reencontrar la Costa Brava, de Màrius Carol i Josep Playà (Lunwerg, 2008)
Referències històriques de la Selva de Mar, de Jaume Quintana ( -1989)
Remparts disparus. Remparts retrouvés. Perpignan 1906-2006, d'Antoine de Roux (LPL, 2009)
República i guerra civil a Castelló d'Empúries, d'Albert Compte (AC, 1994)
República, guerra i revolució. L'Ajuntament de Barcelona (1931-1939), de Ferran Aisa (AdB, ......)
Republicanisme, identitat popular i hegemonia municipal. Castelló de la Plana (1913-1917), de Gerard Llansola (Univ. Jaume I, 2006)
(• Ressenya històrica de Canet, de Magí Viqués (1a edició 1880/Els 2 Pins 1995)
Retour à Tautavel, de Paul Arquier-Parayre (Temple d'Or, 2007)
Ripoll 1939-1976. Imatges de la nostra història, d'Agustí Dalmau (Farell, 2006)
Roselles vermelles. Un testimoni de la Batalla de l'Ebre, de Dolors Godoy (Celobert, 2012)
Roses II, Perola V i Presido: Tres vaixells enfonsats a l'Empordà (1808-1814), d'autors varis (MAC, 2003)
Roses o la recerca de la zona grisa, de Josep M. Barris (RPM, 2008)
Roses, 1875-1975, de Jaume Santaló i altres (Aj. Roses, 2001)
Roses. Una vila amb història, de Narciso Díaz (Aj. Roses, 1991)
Sa Perola i la pesca a Calella, de Blanca Sala (Aj. Palafrugell-Dip. Girona, 2008)
Sa Pobla i la història, de Miquel López Crespí (Aj. Sa Pobla, 2013)
Sagas Industrielles en Languedoc-Roussillon, de Philippe Ollivier (Beta, 2007)
Salvador Comas, de Pau, de Xavier Cortadellas (Bàlec, 2008)
Sant Feliu de Guixols. Indústries, comerços i serveis, de Gerard Bussot (El Carrilet, 2002)
Sant Feliu de Guixols. Pinzellades, fantasies i membrances, d'Agustí Roldós (ARS, 2006)
Sant Feliu de Guixols. Una lectura històrica, d'Àngel Giménez (Aj. SFG, 1997)
Sant Joan de les Abadesses, de Josep Masdeu (Balmesiana, 1926)
Sant Just Desvern, un paisatge i una història, d'AA. VV. (AdSJD i PAB, 1987)
Sant Quirze del Vallès, d'Irina Casado (Cossetània, 2001)
Santa Coloma de Farners. Els seus orígens, de Manel Casadevall (Aj. SCF, 2005)
Sarrià de Ter. El paper de la història, de Josep Brugada (CCG, 2007)
Segona República i guerra civil a Girona, d'autors varis (Aj. Girona, 2006)
Sella: historia y costumbres, de Natividad Martínez (NM, 1987)
Set dies de fúria. Barcelona i la Setmana Tràgica, d'Antoni Dalmau (Columna, 2009)
Sibil·la de Fortià, de Montserrat Via i Albert Tell (Mínina llibres, 2008)
Sis mil anys vivint a la vora dels aiguamolls de la vall d'en Bas, de Gabriel Alcalde i Maria Saña (Amics de Besalú, 2009)
Societat de socors mutus La Unió Jonquerenca, de Joan Budó (Brau, 2005)
Societat i estructura política de la Girona medieval, de Santiago Sobrequés (Curial, 1975)
Societat La Camèlia (1883-1993), d'Albert Juanola (Aj. la Vajol, 1994)
Sociologia urbana. Olot, els anys vint i trenta, d'Enric Mut (El Bassegoda, 1991)
Soldats i maquis al Pallars i a la Vall d'Àneu, de R.Boleda (garsineu, 2009)
Tàrrega a la Segona República, de Glòria Coma (Pagès editors, 1992)
Tavertet, d'Anna Borbonet i Jordi Sanglas (AdM, 1993)
Temps de guerra i revolució al Pla de l'Estany (1936-1939), de Jordi Galofré i Miquel Rustullet (CCPE i AdB, 2011)
Ter avall, de Jordi Ferré i Eduard Punset (Competium, 2008)
Territorio de la derrota: los últimos días del Gobierno de la II República en el Vinalopó, de José Ramón Valero (CELV, 2004)
Tocar-ho tot (El Port de la Selva), de Josep Mallol (APR, 2000)
Toponímia de Cadaqués, de Firmo Ferrer (FF, 1999)
Toponímia i antroponímia de Vall-de-Roures, d'Enric Puch (ACDM, 2000)
Torna el fusell i torna a treballar! La Milícia Nacional a Figueres (1872-1876), d'Agustí Vehí (Aj. Figueres, 2008)
Torredembarra i Clarà medievals (ss. XIII i XIV), d'Isabel Companys (AdT, 1999)
Torroella de Montgrí. Una vila singular, de Marcel·lí Audivert, (MA, 1983)
Torroella. Vila vella, de Jaume Bassa i Joan Baca (Fund. Mascort, 2007)
Tossa i el seu pelegrí, de Salvi Gascons (Selecta, 1982)
Tossa: la formació d'una vila, de Mario Zucehitello (AdT, 1998)
Tossa. La historia, tradiciones y costumbres de esta villa y su término, d'Enric Claudi Girbal (Impremta Paciano Torres, 1884)
Tres llegendes del Montgrí a l'Escala, de Lurdes Boix, Anna Casasses i altres (AdE, 2013)
Ullà. Any 1950, de Baldiri Puig i Joan Saliner (Idèntic, 2008)
Ultramort. Imatge i vida, de G. Oller i M. G. Serrats (Aj. Ultramort, 2003)
Un receptari gironí d'adrogueria i confiteria del segle XVII de Francesc Corominas, d'autors varis (Aj. Girona, 1994)
Un dia entre las ruinas de Ampurias, de Pelegrí Casabó (Bonet, 1862)
Un finestró en blanc i negre. Recull de fotografies de Saus-Camallera-Llampaies, d'AA.VV. (AdC, 2008)
Un mirall en el camí. Una autobiografia, d'Albert Compte (A.C., 2004)
Un segle de vida bisbalenca, de Pere Lloberas (PL, 1969)
Un tomb per Canet de Mar, de Francesc Argas (Proa, 2008)
Une citadelle entre ciel et mer, de Laura Ciezar i René Gilabert (Un Autre Reg'Art, 2009)
Una història de la diòcesi de Girona, de Josep M. Marquès (PAM, 2007)
USAP. 100 ans d'histoire et de culture, d'Henri Sicart (Trabucaire, 2010)
Usatges a Barcelona. El Codi a mitjan segle XII, de Joan Bastardas (F. Noguera, 1984)
Usos i cultura popular de les plantes a les Gavarres, de Sandra Saura (CDLG, 2009)
Velles arrels port-selvatanes, de Josep Mallol (APR, 1999)
Vent de tramuntana. Gent de tramuntana, de Joan Guillamet (Joventut, 1980)
Verges. La Processó, de J. Roca, T. Soriano i R. López-Monné (Arola, 2007)
Verges i la Processó que no es veu, de Mariam Serrà (El Mèdol, 1998)
Vernon Richards. L'Escala, 1957-1961. La visió d'un estranger -Col·lecció de 31 fotografies- (Aj. l'Escala, 1999)
Viaje a la Isla de Mallorca en el estío de 1845, de Juan Cortada (Miquel Font, 2008)
Viatge a la Catalunya Vella, de Josep Pla (Destino, 1966)
Viatge per la Costa Brava. Paisatge, memòria, glamur i turisme, de Xavier Moret (Brau, 2008)
Viatgers a Figueres. Segles XV-XIX, de Manolo Chacón (Aj. Figueres, 1995)
Vida d'en Pep de la tenora (Pep Ventura), de Pere Corominas (Barcino, 1953)
Vida secreta de Salvador Dalí, de Salvador Dalí (Dasa, 1942)
Vilagrana, de Marc Sans (Cossetània, 2002)
Villavieja de Nules y sus aguas termales: apuntes históricos, de Víctor Riba (...., 1906)
Vinaixa. Passat i present, de Teresa Abelló i Laura Pagarolas (AdV, 2010)
Viure o morir al mar: el salvament marítim al Maresme, d'Enric García (Oikos-Tau, 1998)
Víctor Català. Biografia, de Joan Oller (Rafael Dalmau, 1967)
Víctor Català. Una biografia insòlita, de Lluís Albert (Brau, 2012)
Vida d'heroi. Narcís Monturiol, de Puig Pujades (1a ed. L'Avenç, 1918-2a ed. Aj. Figueres, 1985)
Víkings a Menorca. Les ràtzies dels "homes del Nord" a les Balears, de Ferran Lagarda (FL, 2008)
Vilamalla. Mil anys d'història (974-1975), d'Antoni Egea i altres (Aj. Vilamalla, 1999)
Vilatenim, de Josep M. Bernils (AdV i AV, 1985)
Vilobí d'Onyar, art i societat. Els articles que han fet història, de Francesca Español i altres (Aj. Vilobí, 2006)
Visions de Santa Coloma de Farners, de Miquel Borrell (Aj. SCF, 2001)
Visions. Bescanó, de Lluís Solé (Aj. Bescanó-Ed. La Trona, 2007)
Voyage aux Pyrénées. Écrivains au XIXe siècle, d'AA.VV. (Pimientos, 200.)

___________________________________________
Mostrari d'articles

Aquests dos articles són només una petita mostra dels tresors que tenim enllaçats

dilluns, 25 de maig del 2009

HISTORIA LOCAL CLUB: BENIARRES VIST PER CAVANILLES

Aquest escrit està dintre del bloc Beniarrés viatge al llarg dels temps i podeu trobar més articles d’aquest mateix bloc dintre del nostre apartat País Valencià


Antoni Josep Cavanilles i Palop naixqué a València en 1745. Cursà estudis de Filosofia a la Universitat de València i així mateix estudià Teologia als Col.legis de la Companyia de Jesús de la seua ciutat nadiua i de Gandía, on es va doctorar en l’any 1766. Amb posterioritat es traslada a Madrid i, quan el rei Carles III disol la Companyia de Jesús, es presenta a oposicions a càtedra però sense cap d’èxit, motiu per el qual decideix anar-se’n a Oviedo on, l’any 1772, es ordenat sacerdot.

En 1776 el Duque del Infantado l’escolleix com a preceptor dels seus fills i un any després, quan el Duque es nomenat embaixador a França, marxa amb ell a París, on aprofita per a estudiar botánica assistint a les classes dels millors professores de l’época i adquirint considerables coneiximents en la matèria. En 1789, al produir-se l’esdeveniment conegut històricament com la Revolució Francesa, abandona junt el Duque el país veí traslladant-se de nou a Madrid.

En l’any 1791, rep l’encàrrec de recòrrer la Península Ibèrica i fer estudis de ciències naturales en diferents regions. Amb aquest motiu inicia el seu treball començant per la seua propia terra, el País Valencià, que personalment recorreix entre 1791 y 1793, com ell mateix diu “con el propósito de averiguar la verdad en todo quanto fuese posible por observaciones propias, atravesaba llanuras y barrancos, y subía hasta las cumbres de los montes en busca de vegetales”. Fruit de tota aquesta recerca serà la seua obra “Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, poblacion y frutos del reyno de Valencia”, que es publica a la Imprenta Real de Madrid, en dos toms, el primer d’ells en 1795 i el segon, dos anys més tard, en 1797.

Aquesta obra, sense dubte la més famosa de Cavanilles, conté una gran quantitat de dades i constitueix una descripció molt precisa de les terres valencianes, ja que no es llimità sols als seus objectius de naturalista, sinó que ademés s’interessà per tots els aspectes, físics i humans, de la zona estudiada, arreplegant meticulosament arreu on s’hi trobara informació relativa a la geografia, a la flora i fauna, a la economia i a aspectes socials, constituint una obra sense precedents en la història de Espanya i, per supost, en el País Valencià: “Una de mis principales atenciones ha sido el cálculo de la poblacion y de los frutos, por donde se viene en conocimiento así de la calidad del suelo, como de la industria de sus habitantes”.

En aquesta obra, Cavanilles es converteix, com el seu mateix títol indica, en un observador objectiu de cada racó de la geografia valenciana intentant, mitjançant els seus optimistes consells, transformar i racionalitzar la economia i la vida de cada indret visitat: “A pesar de la abundancia, variedad y riqueza de las cosechas del reyno, la mayor parte de sus vecinos viven en necesidad ó pobreza... Ademas del prodigioso número de sus habitantes, hay otro muy grande de Señores que extraen quantiosas sumas... Sería feliz el reyno si... buena parte de sus rentas se emplease en fomentar las fábricas y la agricultura”. Amb aquestes senzilles anàlisis, Cavanilles se’n adonava de la gran potencialitat de la economía valenciana que estava essent infrautilitzada per la deixadesa i la actitut d’una classe senyorial rentista, que es limitava a arreplegar els seus guanys sense preocupar-se de invertir part d’ells en el desenvolupament i en la modernització del camp i de la indústria, mentre al llaurador apenes si li quedava per a garantir la seua pròpia subsistència i la de la seua família.

Cavanilles, al qui es pot considerar el pioner del excursionisme valencià, pujà al Benicadell pel anys 1792 o 1793, desde el poble de Salem, segons conta ell mateix en aquest llibre. Fou el dia 8 d’agost (“quando ni habia nubes, ni aquellas nieblas que con freqüencia lo rodean, é inutilizan el viage”), quan va fer la mampresa d’encarar l’empinada costera, costant-li dues hores arribar dalt del cim. Per estalviar riscs, va tenir guies del poble de Salem, als que els pregava que no anaren per travesses i així i tot, hi havia algún lloc súmament difícil i perillós. Però en arribar al cim va poder gaudir de tota la bellesa panoràmica que des d’alli es pot admirar: Al sud la Vall de Perputxent i la de Cocentaina, des d’Agres fins Alcoi i la serra d’Aitana; al nord, tota la Vall d’Albaida i La Ribera, fins a l’Albufera i la Mediterrània. Al baixar i a pocs metres del cim, se´n va adonar de l’existència de un pou d’uns 5 metres de profunditat, que s’abastia de les aigües de la pluja i de la neu. El nivell de l’aigua estava en aquells moments, segons conta ell mateix , a uns tres metres i mig de fondària; el seu natural curiós li va fer provar l’aigua, que li va parèixer fresca, però blaneta.

En 1801 era nomenat catedràtic i director del Jardín Botánico de Madrid. Tres anys més tard, en 1804, Antoni Josep Cavanilles i Palop moria a la capital d’Espanya.

Al segon tom de la seua obra, publicat com ja hem comentat abans en l’any 1797, Cavanilles descriu la seua estada a la Vall de Perputxent, a la que dona, segons la costum de l’época, una extensió de dues hores de Nord a Sud (entre Benicadell i Planes) i de tres hores d’Est a Oest (des de la Safor fins Gaianes, que ja pertanyia al comtat de Cocentaina); una vall que en aquest punt és bastant ampla però que conforme avança cap el llevant va estretint-se cada vegada més fins formar un escarpat congost, apenes sobrepassada la població de L’Orxa, en els límits de la vall i de la província.

Aquesta configuració muntanyenca és la que provoca que la major part de la vall romanga sense cultiu, encara que com apunta l’autor “mas cada dia va disminuyendo lo inculto por la aplicación de los naturales”, que poc a poc van extenguent més les terres cultivades a costa de llomes i tossals i que ara ja comencen a mamprendre les mateixes faldes de les muntanyes, reestructurant els voltants amb la construcció d’eixes petites terrasses abancalades que configuren el típic paisatge de les zones de muntanya, que tan cridaner resulta als ulls dels que les veuen per primera vegada.

Fa a continuació un breu repas per la vall, indicant que antigament hi hagué “quatro pueblos, que se llamáron Alquenecía, Benillúp, Beniarraes y Lorja”, del primer queden algunes restes, mentre que de Benillup queden “dos ó tres malas casas”, donat que els seus habitants les abandonaren per a establir-se en Beniarrés i Lorcha. Benitàixer o Benitaric, el cinquè llogarret dels que constava la vall, passà desapercebut per a l’autor, ningú no degué parlar-li d’ell o bé, no va considerar important fer-hi resenya alguna, degut a que estava despoblat ja des del segle XV i a que sempre havia estat l’alquería més petita, motiu per el qual les restes de les seues edificacions eren escasses i rudimentaries. Beniarrés que a començament del segle XVIII tenia 100 veíns (uns 400 habitants), a finals de dit segle, en el moment de la visita de Cavanilles havia augmentat fins els 240, fregant el miler d’habitants, mentre que L’Orxa, que en aquesta época era un anexe de la parròquia de Beniarrés, superava el miler d’habitants.

Cavanilles degué de quedar impressionat per les condicions geogràfiques de L’Orxa i les possibilitats econòmiques que d’elles se’n derivaven i així, entusiasmat, escriu: “Hállase este pueblo en lo mas oriental del valle situado en terreno llano, y cercado de 550 jornales de preciosa huerta, que se prolonga hácia poniente. El rio de Alcoy las fertiliza, y se cultivan con tanto esmero, que parecen jardines deliciosos. Críanse en ellas maices, trigos, judias, y gran número de moreras y frutales. Es muy considerable la cosecha de melocotones, como que asciende a 60.000 arrobas”. 550 jornals equivaleixen a 3.300 fanecades (275 hectàrees), atés que el propi autor defineix el jornal com l’espai de terra que dues mules poden llaurar en una jornada de 10 hores i que aixó representa una extensió de 6 fanecades. Naturalment, aquesta extensió de terra de regadiu engloba no sols les hortes de L’Orxa, sinò també les de Beniarrés integrades alhora per la seua pròpia horta així com per les de Benillup i les de “Els Plans”, que pertanyien a Benitàixer, encara que sols les hortes pertanyents a L’Orxa ja representen les dues terceres parts, aproximadament, de la superfície total de regadiu.

És de destacar, també, la collita de bresquilles, donat que 60.000 arroves se’n pujen a 600.000 kilos de producció, el que representa una quantitat molt considerable per a la vall en esta época i, al mateix temps, ens indueix a pensar en la existència d’un cultiu força intensiu d’aquest frutal i en còm solucionarien el problema dels excedents de la producció, el destí que els hi donarien en la probable comercialització i, sobre tot, la seua importància dintre la magra economia de la vall de Perputxent.

La visió optimista de Cavanilles es fa palesa, una vegada més, amb l’aseveració de que podrien augmentar-se les hortes transformant alguns terrenys dels voltants de Beniarrés en regadiu. El mateix poble es troba en una elevació del terreny àrida i desigual, que fa que no puga aprofitar-se’n de les aigües del riu d’Alcoi, tanmateix, al subsòl hi ha gran abundància d’aigua a no més de 30 peus (9 metres), com ho demostren els pous que hi ha al poble: “Las entrañas de Benicadéll deben ocultar quantiosos depósitos de aguas: en efecto brotan muchas y copiosas fuentes por sus reaices septentrionales hácia el valle de Albayda, y otras por las meridionales hácia el Condado de Cocentayna, quedando aun mas que sufuciente cantidad de agua para llenar quantos pozos se excavan”.

En aquest punt, la imaginació de l’autor vola en un clar intent d’avançar-se al futur. Si hi ha prou d’aigua, diu Cavanilles, no tenim més que guiar-la i donar-li eixida allà on més ens convinga; toto açò podria aconseguir-se construint una mina que tinguera uns 21 metres (70 peus) de profunditat, que aniria des de l’altura de Beniarrés cap al sur, amb un poc de declivi, fins que s’hi trobara al nivell dels bancals, que d’aquesta manera es transformarien en regadius i, des d’ací, per mig de cequies i canals, aniria distribuint-se l’aigua als bancals veíns i així consecutivament, fins arribar a les verdaderes hortes: En poc de temps canviaria el paisatge i augmentarien les rendes del poble. No s’atreveix l’autor a calcular les despeses que aquests treballs originarien, però conclou el tema afirmant que els guanys les finançarien amb escreix i que potser, en un futur, quan creisca el número de habitants del poble i es faça necessari augmentar les collites per tal de donar de menjar a tots, aleshores, vaticina, es tindrà en compte i es portarà endavant aquesta idea.

Com acabem de veure i a propòsit de la imaginació de l’il.lustre visitant que ja hem comentat abans, Cavanilles preveu en la seua ment la creació i aplicació d’un veritable pla de transformació agraria, que diriem hui en dia, que hagués transformat i desenvolupat l’economia i la societat del poble de Beniarrés.

És una vertadera llàstima que aquest projecte no el tinguera ningú en consideració i no es duguera mai a terme!

dimarts, 3 de juny del 2008

Història Local Club: El moviment republicà a Tàrbena (I)

Aquest escrit està dintre del bloc Tàrbana i podeu trobar més articles d’aquest mateix bloc dintre del nostre apartat corresponent al País Valencià

La conspiració de Tàrbena:

El 15 de novembre de 1842 la Ciutat de Barcelona va ser l'escenari d'un moviment revolucionari i republicà. El 16 es va constituir una Junta Popular Directiva Provisional, presidida per, el valencià, Joan Manel Carsi, redactor de “El Republicano”. Aquesta experiència va acabar amb el bombardeig de la ciutat catalana del 3 de desembre, que es va saldar amb cent morts i nombrosos ferits.

El 20 de novembre de 1842 a València, ciutat, va haver-hi un alçament republicà, paral·lel al de Barcelona, però que sols aguantà un dia. En el 1844, a Alacant, Pantaleón Bané, va acabdillar un alçament; el 8 de mars va ser afusellat, juntament amb vint-i-cinc companys seu. Al febrer de 1488 a Paris esclata una revolució, que instaura la segon república. De manera rapida, aquesta revolució, s'escampa per tot Europa: Berlín, Viena, Praga, Budapest, Roma, etc. A l'estat espanyol hi han petits alçaments en algunes ciutats.

Mentre tant Tàrbena va ser elegit com el lloc on Joan Baptista Escrig, natural d'Orxeta, estiguera reclòs en la seu desterrament de la València. El 18 d'abril s'ordena la seva detenció per a desterrar-lo a una zona més llunyana, lluny dels seus amics que no paren de conspirar. El 29 arriba a Tàrbena la guàrdia civil per a detenir-lo. Però Escrig aconsegueix escapar. Llavors s'obri una investigació, duta a terme pel corregidor de la Vilajoiosa. Segons l'informe de la investigació, efectivament, a Tàrbena, Escrig s'havia reunit amb certes persones, que planejaven un alçament combinat amb altres llocs del sud valencià. Les persones que acudeixen a les reunions eren: Josep Olivares de Berniarbeig; Jaume Boronat, de Calp; Cosme Jorro, d'Altea; Josep Ignaci Barber, d'Altea; Jeroni Llorca, de Finestrat; Josep Llorca, d'Orxeta; Marcelino Morant, de Bolulla; un fill de Carreras d'Alacant; Valerià Barber, de Pedreguer i Francesc Salvà Pont, de Tàrbena i Joan Baptista Escrig, el cabdill. Molts d'ells van ser detinguts, i van ser absolts pel jutjat de Dènia.

A principis de maig, a Pego, hi ha un alçament acabdillat per Joaquim Antoni Sendra “El Majoral de Pego”, i es declara l'estat de siti a tota la província d'Alacant. Es va donar batalla en les immediacions de la serra Almiserà, on el general Boiguez els va derrotar, i es va ordenar la cerca i captura de Manel Carsi*1, Joaquim Antoni Sendra, de Pego; Josep Pastor, de Pego, Pere Antoni Ivars, de Pego; Joan de la Creu Fernández, de València; Josep Olivares*2 (pare) i Josep Olivares (fill), tots dos de Beniarbeig; Pasqual Ferrer, veterinari d'Ondara; Valerià Barber, advocat de Pedreguer; Francesc Ripio, metge a Altea; Joan Baptiste Escrig, Miquel Jorro Such I Antoni Savall.Al mateix temps a Alacant es va desmantellar una acció que pretenia prendre el castell de Santa Barbera. Aquet intent d'alçament estava acabdillat per Manel Carreras Amérigo, que comtava amb el suport del regiment “del Infante” i del regiment de “la Habana”; amés de nombrosos paisans.

En el consell de guerra, celebrat a Alacant, es va condemnar a mort al militars: Nicolas Narváez, sargent primer; Antonio Peñarrrubia, Antonio Cienfuegos, José Sedane, Felipe Fuente, Valentin Sàez, José Sanchez de la Orden i Victor de Orive, tots ells sargens segons. I als paisans: Manel carreras, Antoni Pastor i Pasqual Plana. Amés de les condemnes a Antoni Brian, deu anys de presó; Francesc Liminyana i Agustí Baeza a sis anys.

*1-Podria tractar-se de Joan Manel Carsi, el mateix de la rebel·lió de Barcelona de 1842
*2- En negreta el noms de persones que van participar en les reunions a Tàrbena.